Biografia
Emili Godes Hurtado
Barcelona, 1895 – 1970
Emili Godes Hurtado (Barcelona, 1895–1970) va ser un fotògraf polifacètic que va desenvolupar la seva carrera durant més de cinc dècades. Va treballar en fotografia industrial, publicitària, científica, mèdica, artística i cinematogràfica, mentre explorava també les possibilitats creatives de la imatge.
La seva trajectòria reflecteix la transformació de la fotografia durant el segle XX: des dels primers anys de formació tècnica fins a la incorporació dels llenguatges de la modernitat i les avantguardes en tota mena d’encàrrecs professionals.
Malgrat aquesta producció extensa i diversa, Godes no es va ocupar mai de construir un arxiu de la seva pròpia obra. A diferència d’altres fotògrafs contemporanis, que van ordenar i conservar els seus fons, el seu treball va quedar dispers entre encàrrecs, empreses, publicacions i institucions. Aquesta absència d’un arxiu propi explica que encara avui sigui un fotògraf poc conegut en alguns àmbits, i que bona part de la seva obra s’hagi hagut de reconstruir a partir de col·leccions repartides en llocs diversos.
Infància i formació
Emili Godes va néixer a Barcelona el 14 d’abril de 1895, en una família vinculada a la música i a les arts. El seu pare era tenor del Liceu i mestre de capella. Emili va rebre formació musical en cant i violí, i també es va interessar per la pintura i els llibres d’art. Aquesta educació va contribuir a formar una sensibilitat que més tard traslladaria a la fotografia.
Cap als quinze anys va començar a treballar com a aprenent a la Casa Riba, un dels principals establiments fotogràfics de Barcelona. Allà va entrar en contacte amb càmeres, materials, processos de laboratori i publicacions tècniques internacionals.
Els primers treballs
Durant la dècada de 1910 va consolidar la seva formació pràctica. Després de la Casa Riba va passar a treballar a la Casa Cuyàs, on va arribar a ser cap de laboratori. Aquesta experiència li va proporcionar un coneixement profund dels procediments fotogràfics i de les possibilitats tècniques dels nous equips.
En aquests anys també va començar a presentar fotografies a concursos i a desenvolupar una obra personal. Des del principi, la seva activitat professional va conviure amb una voluntat d’experimentació artística: la fotografia no era només un ofici, sinó també un mitjà d’expressió.
Independència professional
El 1928 es va establir com a fotògraf independent, tot i que ja havia realitzat encàrrecs pel seu compte. El 1927 havia produït un ampli reportatge sobre Còrdova, els seus carrers i els seus monuments, una obra que mostra ja el seu interès per l’arquitectura, la ciutat i la composició.
També va documentar les obres d’urbanització i construcció de Montjuïc relacionades amb l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Durant els anys vint i trenta va treballar, a més, en reproduccions d’obres d’art, fotografia industrial, publicitat i reportatges per a institucions i empreses. La seva relació amb artistes, galeries i publicacions especialitzades el va acostar als corrents moderns del seu temps.
L’Exposició va marcar a més un punt d’inflexió: a partir del 1929 el seu interès es va orientar cada cop més cap a la fotografia tècnica i científica. Als anys trenta va ser director de fotografia de la revista Arxius de l’Escola Superior d’Agricultura i va col·laborar amb la Càtedra d’Entomologia de la Universitat de Barcelona.
La Guerra Civil
Durant la Guerra Civil va col·laborar fotogràficament amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.
El 1938, poc abans de l’arribada de les tropes nacionals a Catalunya, va participar en el rodatge de Sierra de Teruel, la pel·lícula que André Malraux va dirigir a Barcelona a partir de la seva novel·la L’Espoir. El rodatge, fet en bona part als estudis Orphea, va quedar interromput per l’avenç de la guerra i la pel·lícula no es va poder estrenar fins anys després, a França i amb el títol L’Espoir.
Després de la derrota republicana va destruir part dels seus negatius per evitar possibles represàlies i va haver de tramitar la documentació necessària per continuar exercint. La guerra i la repressió van suposar una ruptura i expliquen, en part, la pèrdua de materials d’aquell període que avui dificulta reconstruir la seva obra.
Postguerra i consolidació professional
A la postguerra va refer i impulsar la seva activitat i va ampliar les seves col·laboracions. Va treballar per a empreses, laboratoris, institucions científiques i especialistes mèdics, realitzant fotografia industrial i publicitària per a empreses com Catalana de Gas y Electricidad, Coca-Cola, Laboratorios Esteve, Myrurgia o Osram, entre d’altres.
La seva relació d’amistat amb Francisco García del Cid, el Dr. Antoni Puigvert i l’Escola Superior d’Agricultura el va acostar a la fotografia científica, mèdica, d’aproximació i fotomacrografia. També va desenvolupar una important activitat com a fotògraf de foto fixa cinematogràfica i va realitzar tres curtmetratges: Màgica Nit, La Calumnia i Todo es según el color….
Darrers anys
Durant les dècades de 1950 i 1960 va continuar treballant com a fotògraf professional per a empreses, científics, metges i estudis cinematogràfics. Va continuar processant personalment els seus negatius i còpies al laboratori instal·lat al seu domicili.
Va ser un professional capaç d’adaptar-se a clients, tècniques i llenguatges diversos sense abandonar una mirada pròpia. Va morir a Barcelona el 20 de febrer de 1970, als 74 anys, quan encara exercia com a fotògraf.
Línia temporal
Fotografies personals
Selecció d’imatges de l’arxiu familiar i del fons Emili Godes de l’IEFC.
